Unblogperriure

La Carta
Capìtol1:Part1:Aixo no es un simple problema adolecent

21 d'abril de 2008, Barcelona

Estimada Elisabet:

Potser era perquè no em sentia segura del que anava a fer,potser perquè des la mort dels pares jo tenia que encarregar-me de la Llucia i del Marçal ho potser perquè no estava preparada,però li vaig dir que no,hi ara no men penedeixo,va tallar a mi a l'instant i ara,nomes tres setmanes després ja esta sortint amb una altra noia,però no saps amb quina noia,amb la Laura,si,si,la nostra millor amiga des de primer d'ESO,la mateixa Laura que tu i jo creiem conèixer,la tranquil·la i bona amiga Laura,tot i saben que jo estaba destrossada va dir que si encantada quan ell li va preguntar si volia sortir amb ell.

I jo no soc l'única que s'ho esta passant malament,la Llucia s'ha trencat el braç i el millor amic del Marçal se'n a anat a viure a una altra ciutat de manera que encara que jo ho estigui passant malament he de passar les nits a l'hospital i també totes les estones que tinc lliures pel dia,no puc fer la feina que ens manen a classe i si no estudio no aprobare segon de Batxillerat i si repeteixo un curs segur que no puc entrar a la Uní de Belles Arts i el meu somni de ser pintora se'n anirà per la cisterna del vàter.

Estic passant pel pitjor moment de la meva vida després de la mort dels pares i no et tinc a tu al meu costat.

¿Quan tornaràs?¿Tornaràs mai?¿Faràs una nova millor amiga i ten olvidaras de mi?¿Trobaré una esquena sobre la que plora en aquest orible mes d'abril en el que no para de ploure i la pluja s'emporta la meva vida?

Et trobo molt a faltar,però¿M'enyores tu?

Espero una resposta,

Carlà.

Em vaig rellegir l'e-mail un i mil cops fins que li vaig donar a enviar,eren les dotze de la nit de un dia plujós,com tots els últims que habian passat a Barcelona i no dic que no fes falta la pluja,però en el meu estat només m'ajudava a estar mes trista. M'havien passat tantes coses en tan poc temps,però el que més m'afectava era la traicio de la meva amiga Laura.

Tenia a l'Anna al meu costat,però no a la meva millor amiga la Elisabet i la necesitaba. Al principi érem set noies al grup,jo,l'Elisabet,la Laura,l'Aina,l'Anna,la Miriam i la Laia. La Miriam va ser la primera en marxar,anàvem a tercer d'eso. Després les bessones,la Laia i l'Aina i per ultim l'Elisabet.

Ens vem quedar les tres soles,la Laura,l'Anna i jo. Van passar moltes coses des de que va marxar l'Elisabet,volia escriure-ho en algun lloc,no sabia per on començar,però vaig decidir començar pel principi de la historia de la meva nova vida,la mort dels meus pares,perquè tenia ganes de explicar-li a algú i te l' explicaré a tu.